En “The Divisió Bell” tenim al Pink Floy més relaxant i suau de tota la seua història (inclús més que en “Wish You Were Here”), el so és clar i cristal·lí, donant com resultat un so totalment atemporal. L’estil ombriu i trist que Waters imprimia a les seues obres desapareix totalment en este disc, fet que agrada i disgusta per parts iguals.
Arxius
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2011
- juny 2011
- maig 2011
- març 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
Categories
- No hi ha categories
Meta
