Vergonya
és el que vaig sentir com asistent al espectacular congrés
organitzat per la conselleria d’educació els dies 11 i 12 de
Novembre a la modernista
politècnica
de la innovació.
Vergonya
per escoltar la llengua castellana dominant al taller o ponència
on anava.
Vergonya
per sentir-me rar davant tanta intelectualitat teòrica.
Vergonya
de viure i treballar a la comunitat nº 1 del món mundial.
Vergonya
de parlar i sentir en valencià.
Vergonya
de ser mestre sense recursos materials .
Vergonya
de treballar en pissarres verdes de guix.
Vergonya
de no tindre una conexió en mínimes condicions…….
Però
per damunt de tot VERGONYA per ser els ferraris, els calatraves i
altres contes surrealistes que ens estan portant al desastre del
país.
Reivindique
que demà ens ompliguen les aules de pissarres digitals i noves
tecnologies.
