http://www.youtube.com/watch?v=J6ZWlDks0nQNou single de Coldplay



Comentaris tancats a

COLDPLAY EMOCIONANT

YouTube Preview Image



Comentaris tancats a COLDPLAY EMOCIONANT

Death Cab For Cutie, “Codes and Keys” 2011

Molta expectació amb aquest seté àlbum de Death Cab For Cutie, “Codes and Keys”, una de les bales d’or d’enguany de Warner, ara que han sigut comprats pel magnat rus, Fluix Blabatnik.

 És un àlbum excel·lent. Potser menys agressiu que els anteriors, perquè no hi ha tanta guitarra, però les cançons o les melodies de ben Gibbard són espectaculars.

Comentarem una per una, les onze cançons que conformen l’àlbum:

‘HOME IS A FIRE’
Estranya l’estructura d’un tema que manté la tensió per una seqüència, basada en la mà esquerra del piano. Però és sublim per les sorpreses que produïx. Posseïx una qualitat res freqüent. És una de les millors cançons psicodèliques americanes que he escoltat  en molt de temps.

‘CODES AND KEYS’
El tema central, el tema meravellós. Pense que és una autèntica obra mestra. Té un clima atmosfèric sensacional, recolzat per un arreglament de corda greu, basat en cellos i violes, senzillament, genial. I una altra vegada, el piano de Giibard és predominant.

‘SOME BOYS’
Molt beatle, més exactament, molt John Lennon, a l’estil de les fosques i meravelloses cançons com ‘Hey Buldog’. El tema creix i creix, quan apareix els excel·lents breaks de Jason Mc Gerr.  Molt bon só i sorprenent.

‘DOORS UNLOCKED AND OPEN’
Este tema sí que està més basat en les harmonies de la guitarra de Chris Walla i el tema és més agressiu. Gibbard tarda molt a entrar a cantar . I tracta de rebre respostes d’una guitarra que és com un secuenciador , però amb cordes de guitarra. Al final, s’obri harmònicament de manera  meravellosa.

‘YOU LLAURE A TOURIST’
 Però segueix sense entendre la raó per què l’elecció d’este primer single. Sense ser ni de bon tros una mitjania, no és el més representatiu de l’àlbum. Però és potser el més agressiu.

‘UNOBSTRUCTED VIEWS’
Una altra vegada el piano es converteix en el suport de l’harmonia d’un tema que pareix fosc i que després es convertix en un misteri, dins del seu propi misteriós, potser per la curiosa harmonia de la cançó. És el tema més llarg de l’àlbum i dura més de sis minuts. La veu de Gibbard està molt doblegada. Sobretot, en la tornada.

‘MONDAY MORNING’
Pareix una cançó optimista. Sempre és delicat tocar el tema dels dilluns. I, pels matins, encara molt més. El que pareix fàcil és més complicat que el que pareix. Estic convençut que s’han passats moltes hores, moltíssimes hores per a poder abordar el resultat final dels temes.

‘PORTABLE TELEVISIÓ’
És com si fóra una reflexió de les velles balades d’un altre temps. La melodia sona a pur swing. I el piano és una altra vegada el gran protagonista, amb un magnífic treball de Jason en la bateria.

‘UNDERNEATH THE SYCAMORE’
Comença amb un teclat amb molta reverb, que va perdent-la a poc a poc. Esta vegada, el davall de Nick Harmer és el gran protagonista del tema. Té un tornada poderosa, gran. I un encant especial.

‘ST. PETER´S CATHEDRAL’
Gibbard va quedar molt impressionat quan va veure el Vaticà, durant l’última gira. És com si haguera traçat un conte, com una cançó, amb la veu nua de Gibbard. El que acaba és que el tema es convertix en una enorme catedral de sons. El Vaticà d’este àlbum. Enorme.

‘STAY YOUNG, GO DÀNCING’
Estructurada com una cançó folkie, amb guitarres acústiques, tot molt festiu, com un tema per a anar a un picnic, però el que amaga és una ambició terrible en el grup. Magnífic tema. Un autentic premi per a un album increïble.

Crec que este és el millor que han fet, amb molta diferència. I apunta com un dels grans àlbums de l’any.



Comentaris tancats a Death Cab For Cutie, “Codes and Keys” 2011

Gran cançó i molt bon video!

Comentaris tancats a Gran cançó i molt bon video!

estem farts

Comentaris tancats a estem farts

Estem farts

Comentaris tancats a Estem farts

LA POR DEL PODER


Supose que hi ha a qui li convé. Al cap i a la fi, la major part de les
societats s’han organitzat d’eixa manera: el poder sol imposar-se per
mitjà de la por. La por de les feres, a les tempestats, a les fams
canines. La por de les pestes, a la guerra, a l’infern. La por d’aquells
mateixos que tenen el poder: encara moltes gents d’Àfrica
creuen que els seus dictadors estan protegits pels esperits contra tot atac. I ací, sense anar més lluny, Franco dominà durant 40 anys la vida de molts milions de sers per mig del terror.

Però també en aquesta democràcia dictatorial el recurs funciona. Al cap i
a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li
agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets
menuts, tots ens apinyem entorn dels
que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els
poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils,
acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem
de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens
abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni malsons.

Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l’obesitat. Amb els accidents de tràfic
i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi
i la desocupació. I ara també  amb el tabac… I mentres tots ens
sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles
en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les
seues preses. No
ho dubte.No.

Comentaris tancats a LA POR DEL PODER

“The Long Highway” Mark knofpler

 Quan escolte aquesta meravella de Mark, l’ànima desperta una vida amagada, trista, melancòlica, i al mateix temps una pau interior que et fa vore la vida buscant el camí de la felicitat eterna.

  Aquesta cançó pot ferir la sensibilitat dels oprimits per tant escolteu-la moltes vegades  i la felicitat i bellesa viuran sempre en nosaltres.

Comentaris tancats a “The Long Highway” Mark knofpler

JOHN ILLSLEY – STREETS OF HEAVEN 2011.


Este 2011 suposa la volta del mític baixista de Dire Straits amb el seu tercer LP en solitari, després dels seus treballs editats en 1984 ("Never Told a Soul") i 1988 ("Glass"). En "Streets Of Heaven", John Illsley ha comptat amb músics que han format part de Dire Straits, com Alan Clark en els teclats, Chris White al saxo, Guy Fletcher en la producció i inclús Mark Knopfler amb la seua meravellosa guitarra en dos temes. Amb els dos primers comptarà en la gira que comença este mateix mes.
Vos deixe el vídeo del primer single del disc, "Remolque The Line". Sona molt bé i sorprén com es defén John Illsley a la guitarra, assemblant-se molt el so al del seu antic company Mark Knopfler.

Comentaris tancats a JOHN ILLSLEY – STREETS OF HEAVEN 2011.

ELSINORE. “yes yes yes” 2011

 

El tercer àlbum d’Elsinore és un pas ambiciós per a la banda d´ Illinois, la influència folkie i accents de suau alt-country dels  primers dos albúms s’han quedat pel costat de la carretera, i en canvi, yes yes yes és un exercici intel·ligent, cuidadosament elaborat en l’indie pop. Una meravella que cal escoltar.

Comentaris tancats a ELSINORE. “yes yes yes” 2011