PORCUPINE TREE » The incident» 2009

Cada vegada pareix més complicat ressenyar la novetat de Porcupine Tree, més que res per no repetir elogis. I és que la capacitat per a sorprendre i el talent de Steven Wilson, lluny de tindre fi, pareixen inclús accentuar-se.
Fa tan sols set anys, resultava difícil imaginar que una banda com Porcupine Tree seria capaç d’aconseguir els seus actuals nivells de popularitat. Però ací estan i creixent dia a dia, àlbum a àlbum, fins al punt que ja resulta d’allò més complicat predir quina cota serà capaç d’arribar un grup emmarcat en un gènere que, recordem, molts van donar per mort fa ja dècades.
Però lluny de facilitar les coses, Steven Wilson i els seus tiren la casa per la finestra amb un àlbum confeccionat i construït a imatge i semblança d’aquelles mítiques obres del rock progressiu dels setanta, però donant-li la volta magistralment i dotant-lo d’absoluta vigència en l’escena roquera actual.
“The Incident” consistix en un únic tema de quasi una hora, dividit en catorze seccions. Un treball íntegre i homogeni a pesar de la seua varietat, cuidadosament elaborat i al mateix temps tan natural com sobrenatural. Un treball que cal entendre com a bloc unitari, on cada peça juga el seu paper integrador en eixos cinquanta-cinc minuts que fluïxen sense a penes donar-nos compte. “The Incident” és, dit d’una altra manera, el “A Òmpliga of Lighthouse Keepers” o el “Supper’s Ready” de l’era moderna.
Comparant amb les anteriors entregues, estem davant d’un àlbum en què crida l’atenció un major gust per les peces acústiques i la melancolia, s’incidix en puntuals coquetejos amb el rock industrial, així com també es nota la influència de la recent experiència de “Insurgents”. Un àlbum que mira de reüll cap arrere, cap als inicis, desprenent-se en bona part del component metall i fonamentant-se en el concepte d’obra unitària, però que al mateix temps suposa un pas ferm cap avant, en la il·limitada ambició del mateix Wilson d’arribar més enllà i continuar progressant.
Resulta difícil trobar un treball que definisca de forma més precisa el que és el rock progressiu en el segle XXI que “The Incident”. És a dir, sense eixir-se del guió de base i al mateix temps resultant plenament contemporani. I que a més ho reflecteixen amb una obra apassionant, que promet consagrar definitivament a la banda principal de Steven Wilson. Això sense deixar de recordar que fa tan sols uns mesos, este home ja ens va enlluernar amb eixe altre delit cridat “Insurgents”.
Per si no fóra poc, un segon CD amb quatre temes en un total de vint minuts, a destacar una impressionant “Remember Em Lover”, complementa l’obra a manera de bonus EP. El temps dirà si estem davant d’un dels treballs més rellevants de Porcupine Tree, però el que sí ja sabem és que ens trobem davant d’una altra monumental obra d’una de les bandes fonamentals del rock d’esta dècada.

Tweet