Amb motiu de l’arribada dels articles sobre el millor de l’any, alguns dels editors hem ressaltat amb especial preponderància en les nostres respectives llistes el llançament de l’àlbum en solitari de Steven Wilson. No obstant això, potser més d’un lector s’haja sentit estranyat o indiferent davant de tanta alabança cap a un nom el calat del qual no és especialment fondo al nostre país.
A pesar d’això, el llegat musical que este polifacètic músic anglés ens està deixant és tan extens com valuós, i entre les seues composicions podem trobar gran quantitat de pals, destacant especialment el rock progressiu i el psicodèlic, però també sons com l’art rock, el shoegazing i inclús el drone.
Si per quelcom es caracteritza este geni creatiu, és per la seua falta de fronteres i límits a l’hora de concebre la música, eixa capacitat seua per a anar més enllà dels clixés i aspirar sempre al màxim nivell artístic en cada un dels seus treballs. Porta anys demostrant-ho en Porcupine Tree i en altres projectes paral·lels, i ve ara per a fer-ho amb Insurgents.
Els coneixedors de la carrera de Wilson se sentiran molt còmodes a l’hora d’encarar per primera vegada este treball, perquè és molt fàcil trobar-nos en ell amb xicotetes porcions del que ja ens ha anat mostrant amb el pas dels anys. No obstant això, no sona per això repetitiu, perquè sempre aconseguim trobar un valor afegit que conferix a eixos sons ja coneguts frescor.
Ja siga en temes més accessibles com ‘Harmony Korine’ (Imeem), o en propostes més fosques com la magistral ‘No Twilight Within the Courts of the Sun’, la firma característica d’este compositor ix sempre a lluir, però lluny de cansar-nos amb això, ens enlluerna, ens atrapa més amb cada escolta.
Especialment valuós és al meu parer fer-se amb l’àlbum en la seua edició completa, açò és, amb les cinc cançons del bonus disc que estenen el tracklist fins a 15. És cert que els 80 minuts de música resultants poden fer-se un poc excessius, i per descomptat únicament aptes per a estómacs habituats al rock progressiu més recalcitrant, però l’esforç val la pena.
Sens dubte, un dels grans treballs del terreny experimental d’enguany, absolutament imprescindible per als seguidors d’este músic, els que trobem una vegada més una col·lecció de cançons magistralment concebudes i resoltes, sense a penes punts dèbils.
Cal destacar especialment la col·lecció de noms de primer nivell que han col·laborat en este Insurgents, com el teclista Jordà Rudess, el baixista Tony Levin o el bateria Gavin Harrison, company de Wilson en Porcupine Tree, entre molts altres.
