RPWL «The RPWL experience» 2008

   RPWL són un dels grups de rock progressiu clàssic, molt inspirats sobretot en els seus començaments, en bandes com Pink Floyd, que més a sorprés en els últims anys. El quartet alemany va saber impressionar des dels seus començaments tant per la seua destresa amb els instruments com per la intensitat emocional dels seus temes. "The RPWL Experience" és un disc que en alguns aspectes potser xoc amb les expectatives d’alguns fans del progressiu, ja que reduïx la complexitat i els elements bombásticos, va més al gra i es pren les coses en general amb més tranquil·litat. És un disc pensatiu, amb un rerefons prou seriós, que de vegades es passa al terreny del melancòlic i del tràgic. A pesar de tot, el començament ho fa un brillant tema de rock amb guitarres contundents, "Silenced", de quasi deu minuts. Més avant ens trobem eixos temes que pareixen reduïts al màxim bàsic de la seua essència, com poden serlo "Breath In, Breath Out" o "This Is Not a Prog Song". Per descomptat una sorpresa suposa la versió de Bob Dylan "Masters of War" al psicodèlic, una versió prou controvertida – que no obstant això em pareix que capta a la perfecció l’esperit de Dylan. I entrebanc encara més perquè la tématica d’alguns dels seus propis temes del "RPWL Experience" també se centra en l’anàlisi de l’actual situació de guerra i terrorisme, encara que des d’un altre punt de vista. On Dylan assenyala els soldats de la guerra, RPWL parlen de l’home de peu que s’engul les mentides que li compten i no sap ni encontra del que lluita ("Silenced") o el soldat en el camp de batalla que al fi es dóna compte del que està fent ("Stranger"). Un tema totalment diferent, molt més lleuger i divertit és "This Is Not a Prog Song", en el qual RPWL es fiquen un poc amb els crítics del rock progressiu, que segons ells utilitzen (o han utilitzat si és el cas) unes categories d’avaluació prou incomprensibles. Com de costumbrecon RPWL: un disc que no deixa d’impressionar per molt que s’escolte, ple de grans, si no magnífiques composicions, música en estat pur.

Altres discos:
God Has Failed (2000)
Trying To Kiss The Sun (2002)
World Through Mi Eyes (2005)
   

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.