The Polyphonic Spree
The Fragile Army
Si bé els dos primers discos de The Polyphonic Spree eren mostres notables de sinfonisme pop ben entés, als de Dalles els faltava algo, i això eren més cançons redones, un esperit pop més epidèrmic, controlar un poc el seu discurs en definitiva i abandonar l’aire arty que recorrien algunes de les seues composicions.
Amb "The Fragile Army" l’aconseguixen entregant un disc plé de tornades coreables
, menys excessos en els arreglaments i unes lletres que ja estan lluny de les divertides diatribes pròpies dels llibres d’autoajuda. The Polyphonic Spree són ara un grup de pop amb majúscules que ha decidit acostar el muscle als Sparks més assequibles ("Get Up And Go"), als Supertramp que molen ("Younger Yesterday") o (altres que es pugen al carro) a la saviesa de Jeff Lynne per a fabricar la cançó pop perfecta ("Mental Cabaret", "Running Away"), i així entregar una col·lecció de temassos . La festa que suposa en tercer àlbum dels nord-americans
Si bé els dos primers discos de The Polyphonic Spree eren mostres notables de sinfonisme pop ben entés, als de Dalles els faltava algo, i això eren més cançons redones, un esperit pop més epidèrmic, controlar un poc el seu discurs en definitiva i abandonar l’aire arty que recorrien algunes de les seues composicions.
es completa amb una respectuosa versió del "Lithium" de Nirvana.
