No recorde on vaig llegir als germans Butler assegurar que “The Suburbs” era un estrany híbrid entre Neil Young i Depeche Mode.
Sincerament, això és reduir molt, moltíssim l’ànima d’un àlbum que et deixa sense respiració. Sobretot, si creus en la teua infància, en els teus anys meravellosos abans dels quinze. Un camí a més replet de música de tots els tipus. Des de les balades fins a les cançons apassionades o l’himnes.
Cançó per cançó:
‘THE SUBURBS’
Pareix que et deixen penetrar en el món del fuig americà o als “saloons” del segle passat de Nashville. Magnífic piano.Win canta coomo Neil. És un començament prometedor, sobretot, quan escoltes la tornada, amb el falset de Win.
‘READY TO START’
Ja estàvem oberts a les aventures dels germans Butler. És possible que hagen volgut fer una Wake Up,però més modesta. Van pensar que podia ser un single per la manera de portar el ritme i les harmonies.
‘MODERN MAN’
Ritme tap, però és una meravellosa cançó i una expressió de reanar-se’n precisament dels hòmens moderns. Crec que el tractament de la veu no és el més adequat. La veu està excessivament baixa de pla i massa seca. Però és una meravellosa cançó.
‘ROCOCÓ’
Una vegada els van dir a Àrcade Fire que eren excessivament “rococós”, massa recarregats instrumentalment per qüestió del violí, dels teclats. Poden ser indiscutibles, però en el millor sentit. M’agrada el tema i molt la instrumentació, encara que siga “rococó”.
‘EMPTY ROOM’
Un rock, sense més. Ni menys, perquè este tipus de cançons ràpides també les saben manejar. Es convertixen en serps sonores disposades a rodejar-te com si foren axfixiantes. I Regine s’apega molt bé a la veu de Win. Al fet i al cap, són parella.
‘CITY WITH NO CHILDREN’
Ciuades sense xiquets. És una reflexió sobre les ciutats del món occidental, on els xiquets escassegen, excepte en els suburbis on hi ha negres o llatins, en els suburbis. És una cançó que creix, però no és la meua tassa de te preferida.
‘HALF LIGHT’
És curiós com sabien que les tres millors cançons de l’album havien de resoldre-les de diverses formes. Esta és una obra mestra que canta Regine. No s’assembla a res. Bueno, a Àrcade Fire, en el seu millor moment. És bella, sentida, meravellosa, un himne. Una espècie de Bàlsam a qui no deixes d’acudir. Impressionant.
‘HALF LIGHT II (NO CELEBRATION)’
És la mateixa cançó , però feta una volta de femella. Formidable. Win com Neil Young, però amb la base de Depeche Mode. Espectacular.
‘SUBSUBURBAN WAR’
Hem dit que cada dia el concepte d’album es desploma pels temps moderns. Però és possible que quasi no sobre cap cançó en este àlbum. Este tema em recorda massa el San Francisco del gran John Philips, però encara així és un tema dels seixanta molt ben intencionat.
‘MONTH OF MAY’
Punkie, punkie, una de les cançons que primer ens van donar a conéixer. I ens van confondre amb ella, perquè este no és el millor estil que li’ls dóna. Probablement, esta cançó sobra.
‘WASTED HOURS’
Trobava a faltar la falta de cançons harmonitzades amb un òrgan de protagonista. Així que pareix que estem sentint un tema de Young, el compatriota. Però el “gimmick” del cor és genial. M’agrada molt este tema.
‘DEEP BLUE’
Han tardat molt a fer l’àlbum i estic segur que no s’han detingut excessivament en els arreglaments. Tot pareix molt tocat en l’estudi. L’organització instrumental d’este tema és molt rococó ,però és genial. Una altra xicoteta obra mestra. No em canse d’escoltar-la, perquè té molts punts de trobada.
‘WE USED TO WAIT’
Gran cançó. Va ser de les primeres que ens van donar a conéixer i em va agradar. Win en ple auge de les melodies que li van a la seua personalitat.
‘SPRAWL’
Encara no entenc molt la naturalesa de la balada. Però és aborronadora, impressionant. Enormement trist, com han de ser les grans cançons. És com si Morricone haguera escrit esta cançó per a ells.
‘SPRAWL II (MOUNTAINS BEYOND MOUNTAINS)’
És curiós que la millor cançó de tot l’album la cant Regine, siga quasi d’instrumentació techno i, efectivament, tinga als Depeche Mode com a argument principal. Però és exquisida, fantàstica, imaginativa, sensual, una obra mestra. Els acords de Wake Up estan en el ADN del tema.
‘THE SUBURBS (CONTINUED)’
El passador feliç, delicat de l’album. Corda, cércols i tristesa. Sí, perquè s’acabe l’album i Win és com Neil Young, tractant d’exigir-nos un nou món més feliç, més just. Preciós.
Em cabrege molt quan vaig saber que fa quasi tres anys van dir que no hi hauria nou àlbum d’Àrcade Fire, fins a la segona mitat de l’any 2010. Crec que l’espera ha merescut la pena. Però crec també que el propi àlbum obri el debat que hagueren tingut cançons abans, molt abans.
