Peter Gabriel – Heroes – Scratch My Back 2010

                                       Tot en "Scratch my back" és èpic, íntim, passional: Gabriel canta com
mai i troba en el repertori l’instrument ideal perquè la seua veu
fluïsca com un altre instrument més, al servici de la història, del
pentagrama invisible. No fa versions d’eixes peces i quasi cap d’elles
són clàssics dels seus autors excepte Herois i on res sona a Bowie i
Philadelphia, la delicada entrega de Neil Young per a la pel·lícula de
Jonathan Demme.
"Scratch my back" és també una col·laboració entre artistes: tots a què
Gabriel ha demanat que li cedisquen una cançó faran el propi del
repertori de Gabriel i hi haurà disc amb eixe propòsit compartit. I’ll
"scratch yours" serà el seu títol. "Imagine" que Paul Simon se sentirà
més que a gust rapinyant l’inventari de sons de Gabriel i farà un
"Sledgehammer" contundent, hipnòtic. Bowie sap caure en les genialitats
alienes i farà seua "In your eyes". Especulacions: arguments dispersos
sobre un disc tan o més interessant que este. Del que no hi ha dubte és
que Peter Gabriel, set anys després d’Up, seguix inspirat,
lluminosament enriquit pels treballs dels altres. Gabriel és un mag a
l’hora de buscar altres mags que embasten les seues idees, les
arreglen, les recomponguen i donen al disc eixe aire entre el
contemplatiu i com s’advertix d’audaç en Herois o en "The boy in the
bubble", estàndards dels seus respectius autors i que Gabriel esmicola,
redissenya i les abisma en el seu terrer. Les cordes arreglades per
Metcalf i Martin contribuïxen a redimensionar els espais, a aprimar-se
de vegades el tremendisme sonor.

Tweet