Por
Supose que hi ha a qui li convé. Al cap i a la fi, la major part de les societats s’han organitzat d’eixa manera: el poder sol imposar-se per mitjà de la por. La por de les feres, a les tempestats, a les fams canines. La por de les pestes, a la guerra, a l’infern. La por d’aquells mateixos que tenen el poder: encara moltes gents d’Àfrica creuen que els seus dictadors estan protegits pels esperits contra tot atac. I ací, sense anar més lluny, Franco dominà durant 40 anys la vida de molts milions de sers per mig del terror.
Però també en les democràcies el recurs funciona. Al cap i a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets menuts, tots ens apinyem entorn dels que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils, acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni
Malsons.
Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l’obesitat. Amb els accidents de tràfic i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi i la desocupació. I ara també amb la grip porcina. I mentres tots ens sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les seues preses. No ho dubte.No.
M’agrada aquesta reflexió. Pense que vivim temps foscos on gran part de la societat més que viure, malviu. I dic acò perquè és com ho pense. Passen dies, setmanes, mesos, anys…. una vida! (què trist) sense plantejar-se que la propia vida és un tresor del que es pot extraure més vida.
El mecanisme natural de supervivència és el que fa eficaç la cultura de la por. Però fer cas soles a eixe instinte (com a altres) sense regular-ho no ens fa feliços sino esclaus. No cal ser supermans o superwomens, però si convé fer valdre el criteri propi com a alternativa a qualsevol imposició. Hui més que mai cal ser rebelde, lluitar per les idees sanes que tots i totes tenim dins i que hi ha que treballar per descobrir-les, verbalitzarles, fer que ens acompanyen inclús en el nostre saber estar i começar així amb humiltat però sense complexos a construir una societat il·lustrada. En el passat vam ser capaços de fer-ho, fem-ho de nou!! Siguent nosaltres mateixa és com podrem desterrar la por.