Molta expectació amb aquest seté àlbum de Death Cab For Cutie, “Codes and Keys”, una de les bales d’or d’enguany de Warner, ara que han sigut comprats pel magnat rus, Fluix Blabatnik.
És un àlbum excel·lent. Potser menys agressiu que els anteriors, perquè no hi ha tanta guitarra, però les cançons o les melodies de ben Gibbard són espectaculars.
Comentarem una per una, les onze cançons que conformen l’àlbum:
‘HOME IS A FIRE’
Estranya l’estructura d’un tema que manté la tensió per una seqüència, basada en la mà esquerra del piano. Però és sublim per les sorpreses que produïx. Posseïx una qualitat res freqüent. És una de les millors cançons psicodèliques americanes que he escoltat en molt de temps.
‘CODES AND KEYS’
El tema central, el tema meravellós. Pense que és una autèntica obra mestra. Té un clima atmosfèric sensacional, recolzat per un arreglament de corda greu, basat en cellos i violes, senzillament, genial. I una altra vegada, el piano de Giibard és predominant.
‘SOME BOYS’
Molt beatle, més exactament, molt John Lennon, a l’estil de les fosques i meravelloses cançons com ‘Hey Buldog’. El tema creix i creix, quan apareix els excel·lents breaks de Jason Mc Gerr. Molt bon só i sorprenent.
‘DOORS UNLOCKED AND OPEN’
Este tema sí que està més basat en les harmonies de la guitarra de Chris Walla i el tema és més agressiu. Gibbard tarda molt a entrar a cantar . I tracta de rebre respostes d’una guitarra que és com un secuenciador , però amb cordes de guitarra. Al final, s’obri harmònicament de manera meravellosa.
‘YOU LLAURE A TOURIST’
Però segueix sense entendre la raó per què l’elecció d’este primer single. Sense ser ni de bon tros una mitjania, no és el més representatiu de l’àlbum. Però és potser el més agressiu.
‘UNOBSTRUCTED VIEWS’
Una altra vegada el piano es converteix en el suport de l’harmonia d’un tema que pareix fosc i que després es convertix en un misteri, dins del seu propi misteriós, potser per la curiosa harmonia de la cançó. És el tema més llarg de l’àlbum i dura més de sis minuts. La veu de Gibbard està molt doblegada. Sobretot, en la tornada.
‘MONDAY MORNING’
Pareix una cançó optimista. Sempre és delicat tocar el tema dels dilluns. I, pels matins, encara molt més. El que pareix fàcil és més complicat que el que pareix. Estic convençut que s’han passats moltes hores, moltíssimes hores per a poder abordar el resultat final dels temes.
‘PORTABLE TELEVISIÓ’
És com si fóra una reflexió de les velles balades d’un altre temps. La melodia sona a pur swing. I el piano és una altra vegada el gran protagonista, amb un magnífic treball de Jason en la bateria.
‘UNDERNEATH THE SYCAMORE’
Comença amb un teclat amb molta reverb, que va perdent-la a poc a poc. Esta vegada, el davall de Nick Harmer és el gran protagonista del tema. Té un tornada poderosa, gran. I un encant especial.
‘ST. PETER´S CATHEDRAL’
Gibbard va quedar molt impressionat quan va veure el Vaticà, durant l’última gira. És com si haguera traçat un conte, com una cançó, amb la veu nua de Gibbard. El que acaba és que el tema es convertix en una enorme catedral de sons. El Vaticà d’este àlbum. Enorme.
‘STAY YOUNG, GO DÀNCING’
Estructurada com una cançó folkie, amb guitarres acústiques, tot molt festiu, com un tema per a anar a un picnic, però el que amaga és una ambició terrible en el grup. Magnífic tema. Un autentic premi per a un album increïble.
Crec que este és el millor que han fet, amb molta diferència. I apunta com un dels grans àlbums de l’any.
