València és una zona de contrastos, d’extrems. A nivell polític no cal comentar res, qui més qui menys coneix l’actualitat i els tràfecs ocorreguts els últims mesos sobre trages i corrupteles. Amb facilitat podria imaginar una ciutat de Bisbales, Fernandos Alonsos i la resta d’icones estatals a què, a la que ens despistem, els estamparan la cara en la bandera. Encara que ben pensat això seria molt graciós. En fi, oposat a la València descrita feixugament fa unes línies, Miquel Àngel Landete compon, canta i toca en català com Senior i el Cor Brutal…
El primer disc d’este informàtic valencià s’anomena "l’experiència gratificant" i és un compendi d’arrels americanes amb algunes lletres polititzades però sinceres que no cauen en el tòpic argumentari adolescent. Es fa rar escoltar esta música en valencià, però quan tenim davant cançons que aguanten la comparació amb l’escola indie-rock ianqui dels noranta . Landete agafa dels noranta americans l’èpica de la cançó que dóna al vers quasi la mateixa força que a la tornada (‘València eres una puta’, ‘El cant del consol’, ‘Símptomes’) Les arrels, el costat folk de Senior i el Cor Brutal, es troben en nombrosos passatges de "l’experiència gratificant" que olen a whisky (‘Quan no saps el que tens’).
