El meu cosí -germà es mereix un reconeixement al meu bloc. Un gran músic amb sang musical a les venes genètiques.
Sensible, constant i amb una força interior sublime s’ha convertit en un músic que ens fa trobar la perfecció al oients crítics i profunds.
La seua expressió corporal-rítmica és tan natural com la dolçor i la meravella dels matissos i les armonies afinades.
Realment és un artiste i estic feliç i orgullós del meu cosí que per a mí és com un germà.
El dia 27 de Desembre, malgrat la sonoritat pèsima del nou auditori (ja comentarem més avant ) Vicent i Emili ens van oferir un concert únic, un concert on jo tocava el fagot i els escoltava. Va ser perfecte.
Ara , els moments que la música ens alimenta l’ànima són eterns i és per aixó que vull seguir vivint i lluitant.
