Impresionant obertura de Weber que demostra la forÇa compositiva només sonar el primer acord orquestral i el joc d’intensitats i reguladors dinàmics que ens retraten els canvis d’ànim del compositor, dels personatges i la meravella del joc de timbres i canvis de velocitat així com el treball de les intensitats del so orquestral o bandístic.
Molt interesant per treballar l’engranatge d’una orquestra, d’una banda, d’un grup…
Solos de trompes, de metals brillants, de clarinet, d’aventures campestres amb una instrumentació i un ritme exaltat, arrastrat pel vent, que canta que plora,que torna,que plora… en fí un final terrible de sonoritat brillant que requereix una interpretació de saberse escoltar en les profunditats d’una orquestra o una banda.
Alegria , tristessa, melanconia, misteri, dolor, plaer….. aixó és esta música.
