Quan era adolescent, eixa etapa de la vida tan dura i a la vegada tan al-lucinant i divertida, vaig escoltar una cinta de cassette que en vaig comprar. Era "parsifal" de R. Wagner i tinc que reconèixer que passava hores tirat al sofà amb la música tan dramàtica i tràgica de Richard que en feia sentir moments sublimes de profunditat interior.
Parsifal era la meua música en moments de pesimisme i desilusió típiques de l’adolescència i vaig adonar que la vida és mes un regal que un càstig.
Ara , després dels anys continue algunes vegades escoltant i somniant en la felicitat i la lluíta de cadascun dels dies que ens tocarà viure.
Tan original com sempre. La veritat es el pesimisme quan s’adereix a un mateix, pareix que no se’n pot despegar, però hi han tantes altres coses que ens han de fer tirar en davant…., que no sé perque hem de tindre eixos moments de desilussió, de dessesperança, perque realment la vida es un regal(com be dius a l’article i hem de destapar-lo a poc a poc, i eixa negativitat que tenim ens fa obrir el regal més depressa del que ens tocaria fer-ho. Així que aplikem el protocol del poder, que es simplement pensar en positiu del que volem que siga positiu, si penses amb tota la teua convicció que una cosa ha de ser així(algo bò), doncs així serà(de bona, eixa cosa que has pensat)……
POSITIVISME TO DE POWER!!