Richard wright «Broken china» descanse en pau

    A l’ombra de  Roger waters i David gilmour sempre deanbulava R. Wright, eixe magnífic músic i teclista de Pink Floyd, que sense la seva creativitat i virtuositat a les armonies, les obres de Pink Floyd mai hagueren existit.

    Este disc  està creat al seu gust i sona misteriós, meravellós, íntim, surrealiste, futuriste…. en fí tants adjectius que li donaria a este original disc.

  Al seu estil sinfónic (sense orquestra), Psicodèlic, electrònic, extasiant i de quan en quan optimiste, s’uneix l’esplendorositat del so i la quantitat de treball armònic i de sensacions íntimes que caminen i juguen en el disc.

   Música per escoltar, imaginar i sobretot escriure en la consciència les pròpies experiències.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Richard wright «Broken china»

    A l'ombra de  Roger waters i David gilmour sempre deanbulava R. Wright, eixe magnífic músic i teclista de Pink Floyd, que sense la seva creativitat i virtuositat a les armonies, les obres de Pink Floyd mai hagueren existit.

    Este disc  està creat al seu gust i sona misteriós, meravellós, íntim, surrealiste, futuriste…. en fí tants adjectius que li donaria a este original disc.

  Al seu estil sinfónic (sense orquestra), Psicodèlic, electrònic, extasiant i de quan en quan optimiste, s'uneix l'esplendorositat del so i la quantitat de treball armònic i de sensacions íntimes que caminen i juguen en el disc.

   Música per escoltar, imaginar i sobretot escriure en la consciència les pròpies experiències.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.